Dones reporteres

No tengo Rosas que darte

ni regalos que ofrecerte

pero si tienes mi amistad

y mi amor sinceramente.

L'Esther Vivas, la nostra convidada a la segona infu-xerrada

El dimecres 25 d'abril a el café-cultural El Públic de Mataró davant d'un públic nombrós i intergeneracional, vam poder escoltar a l'Esther Vivas, activista i investigadora de moviments socials i polítiques agrícoles i alimentaries, que ens va parlar de Sobirania alimentària des d'una perspectiva de gènere.


Podeu escoltar la infu-xerrada a: 

Dones reporteres de Mataro

http://donesreporteresdemataro.blogspot.com

Usos del temps, diferències entre dones i homes?

APERITIU AMB ELS COMPANYS DE RADIO

En aquet aperitiu que ens van oferí Mataró Radio pel mes de desembre, no hierem totes les companyes que formem el taller de radio. El aperitiu va ser molt variat i tot estava bó. Quan marxavem ens van regalar una radio portatil.

cap forma de violència

Avui des d'aquí, volem solidaritzar-nos amb totes les dones del planeta que pateixen violència en el seu propi cos, però d'una manera especial amb les dones de Nicaragua que lluiten pel seus drets.

La violència de genere i els abusos sexuals es un fet força habitual, la derogació de la llei d'avortament inclús el terapèutic a deixat a les dones en situació d'indefensió, les organitzacions que lluiten pels drets de les dones estan amenaçades i coaccionades des de els estaments oficials.

A Mataró des de el 2003 les dones del colectivo de Matagalpa han teixit una estreta i entranyable relació a través del teatre social i molts més intercanvis, tants, que avui tenim una dona de la vocalia de Rocafonda treballant a Matagalpa, la Cristina tindrà una bona escola i segur que ella aportarà molt, del seu saber i la seva manera de fer.

Aquestes xarxes entre diferents col·lectius de dones son els que ens fan creixer cap un alliberament personal i també col·lectiu.


Lea

Nicaragua

‘Teatre entre totes’ inclou dos tallers per a adults i joves i la representació de dues obres per part del col•lectiu
per capgros.com


Imatge del col·lectiu de dones
La Vocalia de Dones de Rocafonda ha organitzat per dissabte, dia 27, l’activitat Teatre entre totes. Es tracta d’un taller de teatre protagonitzat pel Colectivo de mujeres de Matagalpa, una entitat nicaraguenca que utilitza el teatre com a instrument per a la reflexió, capacitació i informació. amb 20 anys de trajectòria, el col·lectiu entén el teatre, una eina per transformar la realitat de persones, sobre tot dones, oprimides i discriminades. La relació de les Dones de Matagalpa està sent fructífera amb Mataró, on en els darrers anys han ofert diversos tallers i conferències.
L’activitat, que tindrà lloc a Can Noè (Centre Cívic de Rocafonda) constarà d’un taller de teatre per a adults, el dissabte al matí, i un taller per a joves que tindrà lloc la mateixa tarda. A partir de les set de la tarda, el Col·lectiu oferirà l’espectacle de dansa i expressió corporal Danza Doméstica, una obra que explora el que passa quan una dona surt del seu rol tradicional. La protagonista entra en altres àmbits, es troba amb altres dones, es descobreix a si mateixa, canvia, s’enfronta al rebuig i finalment construeix un camí nou amb altres dones.
L’endemà diumenge. a partir de les set de la tarda, les Dones de Matagalpa presentaran al teatre Monumental l’obra “Habría que...”, que denuncia la bombolla en què se situa molta gent que critica el que passa al món però mai fa res per canviar aquesta situac

Dones i Violència de genere

VIOLENCIA GENERE. S’ha d’aplicar la llei no posar-la en dubte

En la lluita contra la violència de gènere és clau que s’apliqui la llei integral i no que es posi en dubte una llei que estem encara desplegant.Les declaracions de la Sra. Alegret, Presidenta del TSJC, han estat desafortunades, les víctimes de la violència de gènere necessiten tenir la justícia al seu costat i formada en violència de gènere.
Les denúncies de violència de gènere s’han incrementat. Totes les expertes en la matèria ja preveien que aquest seria el primer efecte de posar més recursos públics contra aquesta xacra social. La majoria de la violència que pateixen les dones continua sent invisible i, per tant, encara hem de treballar per incrementar el número de dones perquè denunciïn els abusos de poder als que son sotmeses.

Escrits per la ràdio

Des de l’inici de l’epidèmia, l’octubre de 1981, fins el 31 de desembre de 2003 s’han diagnosticat a Catalunya un total de 14.484 casos de sida residents a Catalunya, segons les dades recollides pel Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya (CEESCAT) del Departament de Salut. D’aquests, el 80,7% són homes i el 19,3% dones. La sida a Catalunya afecta sobretot la població amb edat compresa entre 25 i 39 anys resident en àrees urbanes.

Les dones de Mataró

Que nadie se haga ilusiones de que la simple ausencia de guerra, aun siendo tan deseada, sea sinónimo de una paz verdadera. No hay verdadera paz sino viene acompañada de equidad , verdad, justicia, y solidaridad

Ara que tinc divuit anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu, per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc divuit anys,
avui que el cor se m'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van passant pel món.

Ara que tinc divuit anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Que no et manqui mai la força per estimar.

Com sempre, us acompanyem un dijous de cada quinze dies, de sis a set de la tarda. Avui us parlarem:

Hola, bona tarda! El grup de dones reporteres de Mataró torna, una vegada més, a ser aquí amb vosaltres. ,

Com sempre, us acompanyem un dijous de cada quinze dies de sis a set de la tarda. Avui us parlarem:

Estrenem secció! : Dones d'arreu i dones a arreu

La democràcia ha d´entrar al llit, a la cuina, al passadís de casa"
Entrevista a Maria Dolors Renau, Expresidenta de la Internacional Socialista de Dones
Vostè que va viure els inicis de la incorporació de la dona a la política espanyola, ¿considera que s´ha arribat ja a una normalització de la igualtat home-dona?De la presència, que és diferent.Però l´aposta per la paritat guanya terreny dia sí dia també...Jo vaig poder fer política gràcies a les quotes. A les llistes de l´any 82, entre els deu primers hi anava com a única dona l´ Anna Balletbò . En aquell moment em va trucar el llistero i em va dir: "Mira, ens falta una noia, que sigui espavilada i no gaire mongívola. Tu hi vols anar?". Si no arriba a ser perquè faltava una dona, jo no hauria estat mai diputada al Congrés ni presidenta de la Internacional Socialista. Ha estat molt més fàcil acceptar la paritat que la quota, perquè la paritat té una lògica: meitat del món, meitat del poder. Nosaltres vam exigir la quota del 25%, perquè representàvem només el 17% de la militància del PSOE. Pocs homes ho van entendre: "Per què us hi voleu posar, en política? Jo si pogués estaria a casa meva cuidant la canalla i feliç". "Que en sou, d´hipòcrites! Feu-ho!", els deia jo. Ells volien deixar-ho com estava, perquè la que vale vale, y la que no vale no vale. És el mateix discurs que fan els partits conservadors, tot i que, en els últims temps, com aquell qui res han anat incorporant dones per qüestió d´imatge i de rendibilitat electoral.Cal dir també que, mentre que a l´actual consell de ministres hi ha paritat, només un terç de dones ocupen el nivell immediat que afecta els secretaris d´Estat, subsecretaris i directors generals.La meitat és real i la meitat és aparador, però en el moment que hi ha la meitat de dones ministres no és una política d´aparador. El que vol dir és que s´ha de completar en els altres nivells. La qüestió de fons és que la batalla quantitativa està bastant guanyada. Però la política és sempre un discurs macro. La vida quotidiana no compta.Paradoxalment.Només compta quan es pot traduir en xifres. Les vivències, les relacions humanes, la subjectivitat, tot això no apareix en el dia a dia de la política. Amb tot, les dones cada vegada som més presents. El tema és si serem o no capaces d´aportar nous valors feminitzant la vida social. Aquest és el repte d´ara.I això com es fa?Jo començaria per les infraestructures de la vida. Que vol dir tenir la suficient llibertat personal per poder triar. Però triar de debò. Que si vols tenir fills ho puguis fer sense que et suposi un desgast brutal, que hi hagi llars d´infants per a tothom, que les ciutats estiguin pensades per a les dones. Posaria l´accent sobre les polítiques socials. I fomentaria la vida comunitària. La gent no té temps de socialitzar els conflictes. La gent jove està molt sola. Sembla que ho tingueu tot arreglat: en absolut. La vida està difícil, i el treball, l´habitatge, les relacions personals, són complicadíssimes.Per què ho diu això últim?Abans t´enamoraves i deies: "M´hi caso". Avui hi ha la sexualitat amb tota la seva força, però amb això no n´hi ha prou per conviure i muntar una família. És com si totes les peces que han de conformar una parella anessin cadascuna una mica per separat. Jo crec que és fruit d´una època molt fluida. Jo, que he estat tota la meva vida d´esquerres i feminista, quan penso que el govern de l´Estat, que el meu partit, d´esquerres, està ajudant la banca, em dic: "Això ja no és una crisi ideològica de l´esquerra, no. És que estem fent capitalisme. No havíem de fer una altra cosa nosaltres?". Sempre dic que la democràcia ha d´entrar al llit, a la cuina i als passadissos de casa. La democràcia és per a la petita política. I si tu tens un sistema democràtic a casa teva, amb la teva parella, si negocies i pactes, és possible que duri. De manera que el que ens ha servit per a la política que ens serveixi per a la vida. I un últim consell: les dones hem de traduir la nostra experiència en propostes polítiques. I per això cal tenir veu. Que et facin cas. Que tinguis poder.I això demana també que ens solidaritzem entre nosaltres.N´hem d´aprendre. Perquè, si no, ens convertim en grans rivals destructives de nosaltres mateixes, entrem en competència per penjar d´un sol home, que és qui té el poder, i allà s´hi organitza de tot. I el pitjor és quan les dones joves volen trobar el seu espai comportant-se com homes. Aquelles que van de matonas i agressives a mi em fan pena, em fan llàstima i em fan ràbia.Quant als lideratges femenins actuals: ¿creu que la imatge que projecten les nostres líders és la que socialment convé i cal reforçar?Estic a favor que hi hagi dones líders brillants que donin la campanada. M´agrada la desimboltura de la María Teresa Fernández de la Vega, m´encanta que la Carme Chacón estigués embarassada i fes quadrar els militars de tota la vida. A nivell simbòlic significa molt. Ara bé, si tu em preguntes si això representa l´avenç social de les dones més senzilles, ja no ho tinc tan clar. És útil, serveix. Però que això no generi massa distància. Que no es creï la imatge que hi ha una elit de dones que han de tenir un cert perfil per arribar als llocs de poder. I això està passant una mica.Entrevista publicada a Avui , el 29 de´octubre de 2008.Qui és Mª Dolors Renau?Perquè les dones a la política , de Mª Dolors Renau. Text íntegre.