Ara que tinc divuit anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu, per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc divuit anys,
avui que el cor se m'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van passant pel món.

Ara que tinc divuit anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Que no et manqui mai la força per estimar.